Quan la critica és a Pujol, el país calla. Calla tothom. Callen els hereus polítics i els fills de la minyona. Callen els adversaris que es proclamen rupturistes o que es presenten com alternativa radical
El Mundo Deportivo L’herència del pujolisme, una xacra fatal pel país que és ben viva en els seus fills polítics i en els de la minyona Catalunya, del pujolisme hard al neo ‑ pujolisme de Junts i ERC: un país que encara no vol mirar-se al mirall de cara Hi ha silencis que pesen més que mil crits. I un d’aquests silencis és el que constato ferri ja fa força dies arran de la publicació del meu article sobre Jordi Pujol i la seva herència política. Un article que, en poques setmanes, ha acumulat milers de lectures i ni una sola aportació. I és que estic segur que el país, davant d’un suposat pare de la pàtria (evidentment apòcrif i que al damunt ha intentat tapar els prohoms legítims i veritables com Pau Claris, per exemple), calla, atorga i empassa gripaus mentre la crítica no sigui majoritària i a crits de "boques autoritzades" i no pas d'uns pocs atrevits que gosem posar el perso...
